Ens endinsem en un viatge postcolonial per l’espai atlàntic, tot resseguint els múltiples mestissatges producte de la cruel diàspora africana que provocà el comerç triangular entre Europa, Àfrica i Amèrica. Senegalesos cantant música cubana, jazz etíop de Nova York, afrobeat de Londres, kuduro angolès de Lisboa i fados de Luanda, afro-cumbia i champeta colombianes, zouk antillès, habaneres i cançons de pirates… Totes les triangulacions semblen possibles.